llibre de secrets

Finalment, cal esmentar que s’han localitzat altres estudis de llibres de secrets coetanis, on es fa recompte de les edicions castellanes d’algunes obres de Girolamo Ruscelli (Rey Bueno, 2005), però no s’han trobat estudis que analitzin l’obra d’algun autor o autora amb profunditat.

Tot això fa pensar que l’estudi dels llibres de secrets es troba en fase incipient i ens permet destacar encara més la singularitat de l’anàlisi de l’obra de Cortese, de la qual en una fase posterior farem un estudi comparat amb les primeres edicions de les obres de Marie Fouquet (1739) i de Marie Meurdrac (1666).

A més, la majoria de llibres de secrets i d’alquímia estan escrits en llatí, la lingua franca, i Cortese escriu en italià, en la llengua materna, com ho feren altres dones contemporànies, les beguines.

Mario Chaboga devia ser un mecenes literari i protector eclesiàstic, ja que hi ha altres llibres de secrets que li són dedicats, com per exemple, Della summa de i segreti in ogni materia.

Els estudis moderns sobre els llibres de secrets actualment són escassos.

L’estudi d’Eamon (1994: 361364) proporciona una llista de més de 100 llibres de secrets, alguns anònims i d’altres no, publicats a Venècia, Florència, Roma, Milà, des del 1520 al 1643.

Altres estudis sobre els llibres de secrets es limiten a donar fe i són reculls bibliogràfics de l’existència d’aquest tipus de llibres.

No obstant això, cal fer esment a la manera críptica com Isabella Cortese es refereix a les quantitats dels materials que utilitza, que probablement era pròpia i habitual en els llibres de secrets.